viernes, 21 de julio de 2006

MALSON EN GRIS per Fredric Brown.

El següent relat ho va escriure el conegut autor de ciència ficció, Fredric Brown. I jo li tinc certa estima a l'autor i al relat, el qual ho dedico a la nostre gent gran.
La traducció al català està feta per mi de forma lliure.

MALSON EN GRIS

Va Despertar sentint-se meravellosament bé, amb el sol brillant i càlid sobre ell i la primavera en l'aire. S'havia quedat dormit (sabia que durant menys de mitja hora, perquè l'angle de les ombres causades pel sol benèfic s'havia mogut tot just mentre dormia) assegut en el banc del parc: solament el cap se li havia caigut cap endavant. El parc estava bell amb el verd de la primavera, un verd més suau que el de l'estiu; feia un dia fantàstic, ell era jove i estava enamorat. Meravellosa i bojament enamorat. I era correspost; la nit passada, dissabte, s'havia declarat a Susan, i ella ho havia acceptat, més o menys. És a dir, no li havia donat un sí definitiu però li havia convidat a conèixer a la seva família aquella tarda i havia dit que esperava que els voldria i ells a ell…igual que ella. Si això no equivalia a ser acceptat, què era? S'havien enamorat gairebé a primera vista, i per això encara no coneixia a la seva família.
La dolça Susan, amb el seu suau cabell castany, amb les seves pigues tendres i suaus i els seus ulls castanys, grans i càlids. Era la cosa més bonica que li havia passat mai, que podia passar-li a ningú mai. Bé, ja era gairebé l'hora que Susan ho havia convidat a visitar-la. Es va aixecar del banc, i com va descobrir que tenia els músculs una mica engarrotats de la migdiada, es va estirar mandrosament. Llavors va començar a caminar la poca distància des del parc on havia estant matant el temps fins a la casa on l'havia acompanyat la nit anterior; un passeig breu sota el sol brillant i un dia primaveral. Va pujar els graons i va trucar a la porta. Es va obrir, i per un moment va pensar que la pròpia Susan havia vingut a rebre'l, però aquella noia només se semblava a Susan. Probablement seria la seva germana; havia dit que tenia una germana només un any més gran que ella. Es va inclinar i es va presentar; després va preguntar per Susan. Li va semblar que la noia ho mirava d'un forma molt estranya durant un instant.

- Passa, si us plau -va dir- . Susan no està en aquest moment, però si vols esperar-la en el rebedor…

Vaig esperar en el rebedor. Era estrany que ella hagués sortit. Encara que fora per poc temps. Llavors va escoltar la veu, la de la noia que ho havia fet passar, parlant en el passadís: i amb curiositat comprensible, es va aixecar i es va dirigir a la porta per a escoltar. Semblava estar parlant per telèfon.

- Harry…si us plau, vine a casa de seguida i porta al metge. Sí, és l'avi…No, no és altre atac al cor. Com quan va tenir amnèsia i creia que l'àvia encara estava…
No, no és demència senil, Harry, només amnèsia, però aquesta vegada és pitjor. Cinquanta anys…la seva memòria ha retrocedit a l'època anterior a casar-se amb l'àvia…

Sobtadament ancià, després d'envellir cinquanta anys en cinquanta segons, es va tirar a plorar silenciosament recolzat a la porta.

PD:. Qui vulgui la traducció en castellà només ha de demanar-la /Quien quiera la traducción en castellano solamente ha de pedirla.

4 comentarios:

Ana Ozores dijo...

¡Cuánta ternura! Gracias por compartir este cuento.
Una abraçada.

Viatger dijo...

Pues este autor tiene unos cuantos relatos cortos y ultracortos llenos de ternura, además de otros llenos de ironía, cinismo e interpretación (acertada) de la locura y prepotencia humana.

una abraçada.

carmen dijo...

Habia oido el nombre de este escritor pero no habia leido nada hasta ahora. Me ha gustado mucho este relato. Buscaré sus libros.

Me encanta tu blog.

Un abrazo.

Viatger dijo...

Gracias Carmen, espero sigas mirando el blog, otra cosa si quieres relatos de Fredic brown en casa los tengo pásate cuando quieras.