viernes, 13 de julio de 2007

El jorn dels miserables.

Que poques paraules tinc,
i les que us dic són tan gastades.
Caldrà buscar nous camins
on no calguin les paraules.

Que poca força que tinc;
tants de cops l'he malmenada.
La vull tota per demà,
quan la gesta portí l'alba.

Quanta ràbia que tinc,
potser cal ser gos des d'ara;
quanta ràbia que tinc
i no vull pas oblidar-la.

Que poca esperança tinc,
i potser caldrà deixar-la,
que no sigui que esperar
ens allunyi més dels actes.

Quanta misèria que tinc
sota els peus damunt l'espatlla,
i la vull guardar amb mi
fins al jorn dels miserables.

________________________

Qué pocas palabras tengo
y las que os digo son tan gastadas
será necesario buscar nuevos caminos
en donde no sean preciso palabras.

Qué poca fuerza tengo
tantas veces la he mal encaminado
la quiero toda para mañana
cuando la gesta lleve el alba.

Cuánta rabia que tengo
tal vez es necesario ser perro desde ahora.

Cuanta rabia que tengo
y no quiero olvidarla.

Qué poca esperanza tengo
y tal vez será necesario dejarla
que no sea que esperar
nos aleje más de los actos.

Cúanta miseria que tengo
bajo los pies, encima de la espalda,
y la quiero guardar conmigo
hasta el día de los miserables.

Lluís Llach

No hay comentarios: