domingo, 11 de noviembre de 2007

L'amor en la distància d´ Alonso López Miranda

Simplement t'estimo,
t'ho dic,
les estrelles em miren cauteloses,
contemplen el teu rostre,
la nit es contagia de la teva bellesa,
la matinada arriba amb tu, parlo amb el meu cor descobert,
esperant-te, reclamant el teu ser,
acaricio el fum de la meva cigarreta
simulant siluetes teves,
m'aferro a tu, a la teva línia esvelta,
als teus ulls profunds, els teus llavis.
Es que no puc oblidar-te, imaginart-te...
Aquí estic, estimant la sinceritat de les teves mans,
només et vull dir quant t'enyoro.

4 comentarios:

sangarma2 dijo...

Un bello poema...sobre un tema que cuesta comprender. O no. Si quizás en el fondo todo es tan sencillo. Sois los hombres los complicados! XD jajaja

Un saludo

Marga

Viatger dijo...

Creo que las generalizaciones a cualquier tema no son buenas porque podríamos establecer un debate larguísimo sobre lo cuán complicados somos los hombres y las mujeres jejejje


PD.: sobre el tema que cuesta comprender ahí estoy de acuerdo contigo ;)

clara gispert dijo...

hola, estic fent un treball sobre aquest poema, i necessito la biografia d'Alonso Lopez Miranda. Em podries ajudar o dir-me on la pordia trobar?
Gracies!

Viatger dijo...

Hola Clara,

El poema el vaig treure de http://estimaencatala.lateneu.org/poemes.php?fer=detall&id=123, però la biografia no sé a on pot estar, potser a la direcció que et poso et poden ajudar.

Salutacions,
Viatger.