t'ho dic,
les estrelles em miren cauteloses,
contemplen el teu rostre,
la nit es contagia de la teva bellesa,
la matinada arriba amb tu, parlo amb el meu cor descobert,
esperant-te, reclamant el teu ser,
acaricio el fum de la meva cigarreta
simulant siluetes teves,
m'aferro a tu, a la teva línia esvelta,
als teus ulls profunds, els teus llavis.
Es que no puc oblidar-te, imaginart-te...
Aquí estic, estimant la sinceritat de les teves mans,
només et vull dir quant t'enyoro.
4 comentarios:
Un bello poema...sobre un tema que cuesta comprender. O no. Si quizás en el fondo todo es tan sencillo. Sois los hombres los complicados! XD jajaja
Un saludo
Marga
Creo que las generalizaciones a cualquier tema no son buenas porque podríamos establecer un debate larguísimo sobre lo cuán complicados somos los hombres y las mujeres jejejje
PD.: sobre el tema que cuesta comprender ahí estoy de acuerdo contigo ;)
hola, estic fent un treball sobre aquest poema, i necessito la biografia d'Alonso Lopez Miranda. Em podries ajudar o dir-me on la pordia trobar?
Gracies!
Hola Clara,
El poema el vaig treure de http://estimaencatala.lateneu.org/poemes.php?fer=detall&id=123, però la biografia no sé a on pot estar, potser a la direcció que et poso et poden ajudar.
Salutacions,
Viatger.
Publicar un comentario