viernes, 4 de enero de 2008

Sergi Pàmies.


Sergi Pàmies va néixer a París el 26 de gener del 1960. Fill de l'escriptora Teresa Pàmies i de Gregorio López Raimundo, dirigents comunistes, exiliats a França. Igual com els altres tres fills de la parella, el petit, Sergi, va rebre una educació humanista, laica, en què l'ètica, la disciplina i el respecte als altres eren considerats valors sagrats.

Sergi Pàmies. Foto: Joan Sánchez. Fuente: Babelia

Fins als onze anys va viure a Gennevilliers, ciutat de la perifèria parisenca:

"Dels vuit als onze anys són els millors anys de la meva vida, i de molt. M'ho vaig passar molt bé. Vivíem en un barri pobre, teníem molt d'espai per jugar, no teníem tele, anava al cine quatre cops a la setmana, estudiava música al conservatori, jugava a futbol amb l'equip oficial del barri, feia moltes coses, i els meus pares, amb les seves activitats polítiques, ens portaven a mi i als meus germans, sempre amunt i avall, no ens deixaven mai amb ningú, viatjàvem... era collonut" (Avui, 18.XI.1990).

Va compartir, d'infant, la vida clandestina dels seus pares:

"Per inconsciència, ho veia com una vida aventurera. Quan sonava el timbre de la porta de casa, per exemple, el pare s'amagava a l'armari, cosa que els pares dels altres nens del barri no feien. En aquest sentit, em sentia diferent, una mica superior a ells. I si ells anaven de vacances a Pamplona o Biarritz, jo anava a Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Romania o a l'URSS. En canvi, cap als dotze o tretze anys, un cop instal.lats aquí, vaig començar a sentir perill, i la vida clandestina va deixar de tenir aquest encant aventurer de la infància. [...] Un dia la policia va venir a casa per endur-se la mare. Vaig obrir la porta i em vaig trobar tres policies, bastant impressionants, que volien parlar amb la mare. Se la van endur i, afortunadament, la van deixar anar aquella mateixa nit. Però aquell dia em sembla que vaig lligar totes les coses que havia anat veient sense donar-hi la importància que en realitat tenien. Veure el pare d'amagat, canviar de metro dues vegades per citar-me amb ell i totes aquestes coses van deixar de ser al.licients de pel.lícula d'espies per convertir-se en una obligació. I, la veritat, molt sovint tenia por" (El Temps, 13.II.1995).

Va arribar a Barcelona el 1971 i va anar quatre cursos a l'escola Isabel de Villena. Les lectures que feia en aquella època eren els diaris «Dicen» i «El Mundo Deportivo», revistes com l'«As-color» o la «Revista Barcelonista», i novel.les com ara Robinson Crusoe o El Gran Maulnès. A casa, d'adolescent va llegir llibres de poesia en català, de Joan Salvat-Papasseit, de Joan Vinyoli i d'altres, que van inspirar-lo també a escriure'n.

En tornar de fer el soldat, va treballar de comptable en una empresa de mobles. Aviat va començar a escriure contes i, el 1985, en va portar uns quants a l'editor Jaume Vallcorba, de Quaderns Crema, que els va publicar l'any següent sota el títol del primer conte del recull, T'hauria de caure la cara de vergonya. Un any després va publicar el segon recull, Infecció, a la mateixa editorial, que acull fins a l'actualitat tota la seva producció narrativa.

Després de la publicació d'aquests dos reculls de contes, Sergi Pàmies va alternar l'escriptura de la seva primera novel.la, La primera pedra, (1990) --que va obtenir el premi Ícaro, atorgat pel «Diario 16»-- amb la col.laboració en diferents mitjans de comunicació: articles de literatura periodística en el cas de les publicacions escrites i guions i intervencions de tipus paròdic i humorístic en el cas de la ràdio i la televisió. Amb Quim Monzó és autor de la ràdio-novel.la Sang bruta, emesa per Catalunya Ràdio l'any 1990. El 1992 va publicar la novel.la L´instint, que va ser guardonada, per votació dels lectors, amb el premi Prudenci Bertrana, com la millor novel.la catalana publicada durant l'any anterior. Amb aquesta novel.la també va arribar el reconeixement de la crítica per l'escriptor que havia refermat una constant d'estil propi. La traducció francesa d'aquesta novel.la va ser finalista del premi Laure Bataillon 1992, al millor llibre estranger.

El desembre del 1994 va ser nomenat Escriptor del Mes de la Institució de les Lletres Catalanes i va participar en un seguit d'activitats per promocionar la seva obra.

El 1996 va publicar la novel.la Sentimental, en la qual introdueix amb més intensitat que no en els altres llibres reflexions sobre temes clàssics, com ara l'amistat, l'amor, la mort. Parla, a través dels seus personatges, d'uns temes sobre els quals ha dit: "No vull deixar de reflexionar sobre allò que, en el fons, em mou. Enamorar-se, tenir amics i tenir pànic de morir-se són algunes de les coses importants que sento cada dia i que m'afecten." L'any següent va publicar el recull de relats titulat irònicament La gran novel.la sobre Barcelona, que va ser guardonat amb el premi de la Crítica Serra d'Or, 1998.

L'any 2000 va publicar un recull de nou narracions L'últim llibre de Sergi Pàmies, on combina relats concisos i poètics amb un que és una novel.la breu.

Com a traductor del francès al català, ha publicat obres de Guillaume Apollinaire, Jean-Philippe Toussaint, Agota Kristof i Daniel Pennac, entre d'altres. D'altra banda, totes les seves obres han estat traduïdes al castellà i al francès i, a més, algunes ho han estat a l'alemany, a l'anglès i al japonès.

http://www.escriptors.cat/autors/pamiess/biografia.html

Contes

1986: T'hauria de caure la cara de vergonya, (Debería caérsete la cara de vergüenza).
1987: Infecció, (Infección).
1997: La gran novel·la sobre Barcelona, (La gran novela sobre Barcelona).
2000: L'últim llibre de Sergi Pàmies, (El último libro de Sergi Pàmies).
2006: Si menges una llimona sense fer ganyotes, (Si te comes un limón sin hacer muecas).

Novel-la.

1990: La primera pedra.
1993: L'instint.
1995: Sentimental.

Premis.

1990: Premio Ícaro: La primera pedra
1993: Premio de Novela Prudenci Bertrana: L'instint
1998: Premio de la Crítica Serra d'Or: La gran novel·la sobre Barcelona
2007: Premio Ciudad de Barcelona: Si menges una llimona sense fer ganyotes
2007: Premio Lletra d'Or: Si menges una llimona sense fer ganyotes

http://es.wikipedia.org/wiki/Sergi_P%C3%A0mies

3 comentarios:

pilar cortés valls dijo...

M'encanta com escriu el Sergi Pámies, m'agrada el qué diu i com ho diu amb tan poques paraules i tan ben expresades. a un llibre no li calen mil fulls per arribar al cor.
Felicitats, si es que en algún moment ho llegeixes

Pilar Cortés

pilar cortés valls dijo...

no puc opinar sobre aquest llibre perqué no le llegit però si que puc dir que el conte del pis dibuixat amb el passar el tempsc de tots plegats, es colpidor i molts de cadesqun de nosaltres es el que hem viscut i la pregunta estrella de si ha valgut la pena torna sense fer soroll masses cops. Encara que la sol-lució es ràpida: ho tornaria a fer.
Tampoc ningú valía tan la pena com els meus fills. Merci
Pilar Cortés

PD; Per molt malament que es faci amb els fills es el millor de la vida. Creixes amb ells, et fan persona Disculpa. Tampoc sé si ho llegiras...

Viatger dijo...

Moltes gràcies, Pilar. A mi també m'agrada moltíssim en Pàmies.

Has llegit l'últim que va escriure?

Una abraçada,
Viatger.