domingo, 27 de abril de 2008

Comes (Sant Martí de Centelles) in memóriam.

Avui he estat al castell de Comes a Sant Martí de Centelles, tot d´una recordava que aquelles terres d´Osona me les va ensenyar mon germà gran, l´heroi de tot germà petit, quan jo tenia més o menys 12 anys.

Paisatge desde la muntanya camí al castell. Foto: Viatger.

El meu germà va ser un amant de la natura i dels esports de muntanya els quals practicava, s´hi sentia viu a les muntanyes, els paisatges amarats de neu eren seus per sentir-se bé, la seva il·lusió era viure entre les muntanyes que tan estimava.

Em va ensenyar la natura mitjançant excursions de ben petit, potser d´ací ve les meves inquietuds per la geografia física…, ell va ser un alpinista fantàstic i un gran esquiador, jo que em vaig afeccionar a altres coses, he estat un dolent escalador i un pèssim esquiador, el què sí que puc dir que vaig ser un bon patinador de hoquei sobre gel.

Paisatge desde la muntanya camí del castell.

Molt jove també ell va decidir formar-me com a elèctric, va ser un començament molt dur, era massa nen en un món d´adults, tot i així vaig apendre moltes coses tan pràctiques com teòriques de l´electricitat, però tot això és secundari , el que si va aconseguir mon germà es fer-me millor persona, segurament si ara em trobés a un nen com el viatger de fa 15 anys no m´agradaria gens ni mica…

Vista del castell, la llàstima que no he pogut arribar ja que l´Ajuntament recomena per seguretat no apropar-se (tornaré). Foto: viatger.Interior castell medieval.

Un dia la vida va decidir que mon germà no podia seguir tenint més aniversaris que 38…i se´l va endur…

Doncs aquesta entrada és un petit homenatge in memóriam per a ell que cada any em falta…

Una abraçada carinyosa allà on siguis Ferran

Viatger.

2 comentarios:

sangarma2 dijo...

Un texto cargado de melancolía, pero realmente bello...

Un saludo

Marga

Viatger dijo...

Gracias, Marga.


un cálido abrazo,

viatger.