Paisatge desde la muntanya camí al castell. Foto: Viatger.
El meu germà va ser un amant de la natura i dels esports de muntanya els quals practicava, s´hi sentia viu a les muntanyes, els paisatges amarats de neu eren seus per sentir-se bé, la seva il·lusió era viure entre les muntanyes que tan estimava.
Em va ensenyar la natura mitjançant excursions de ben petit, potser d´ací ve les meves inquietuds per la geografia física…, ell va ser un alpinista fantàstic i un gran esquiador, jo que em vaig afeccionar a altres coses, he estat un dolent escalador i un pèssim esquiador, el què sí que puc dir que vaig ser un bon patinador de hoquei sobre gel.
Molt jove també ell va decidir formar-me com a elèctric, va ser un començament molt dur, era massa nen en un món d´adults, tot i així vaig apendre moltes coses tan pràctiques com teòriques de l´electricitat, però tot això és secundari , el que si va aconseguir mon germà es fer-me millor persona, segurament si ara em trobés a un nen com el viatger de fa 15 anys no m´agradaria gens ni mica…
Un dia la vida va decidir que mon germà no podia seguir tenint més aniversaris que 38…i se´l va endur…
Doncs aquesta entrada és un petit homenatge in memóriam per a ell que cada any em falta…
Una abraçada carinyosa allà on siguis Ferran…
Viatger.
2 comentarios:
Un texto cargado de melancolía, pero realmente bello...
Un saludo
Marga
Gracias, Marga.
un cálido abrazo,
viatger.
Publicar un comentario