martes, 1 de abril de 2008

Lengua e Historia del Valle de Arán/Llengua i Història de la Vall d´Aran. I parte.

Comentaba con una compañera de la red que me encantaría conocer y saber la lengua Occitana y el Aranés, lengua derivada de la anterior. No es casualidad que esto sea así ya que una de mis “ex” vivía allí, no me enrollaré con historietas sobre la relación, esas historias las dejo para contarlas en otros forums... Se suponía que tenía que trabajar y vivir allí, así fue una temporada y fue a raíz de esa estancia que me fascinaron esas lenguas junto con sus costumbres y cultura.

Siempre he creído que el respeto por las lenguas y/o dialectos de cualquier lugar nos hace más sabios y respetuosos, también creo que es muy bonito poderse expresar en la lengua materna de una persona. Como decía Erasmo: "Ojalá que hubiera traducciones a todas las lenguas...para que esos escritos pudieran ser leídos y conocidos."

Aranés

El aranés es el nombre que recibe en la Val de Aran (provincia de Lleida, España) la lengua occitana, propia de este territorio. Es una variante del dialecto gascón.

Estatus

El Estatut d´ Autonomia de Catalunya de 1978 establece que El habla aranesa será objeto de enseñanza y protección (artículo 3º). El aranés es enseñado en todos los niveles de la enseñanza obligatoria y también se utiliza como lengua vehicular de la enseñanza en el Valle de Arán desde 1984. La Ley 16/1990, de 13 de julio, sobre el régimen especial del Valle de Arán, que otorga al Valle un régimen de autonomía administrativa, reconoce la adscripción del aranés a la lengua occitana y establece que El aranés, modalidad de la lengua occitana y propia de Arán, es oficial en el Valle de Arán. El aranés es idioma co-oficial en Cataluña, junto con el catalán y el castellano, y la lengua de uso del Conselh Generau d'Aran (Consejo General de Arán) y de los ayuntamientos del Valle de Arán.

El Valle de Arán es el único territorio de todo el dominio lingüístico de Occitania donde el occitano tiene un reconocimiento oficial y protección institucional.

El 14 de enero de 1983 la Generalitat de Catalunya adoptó las Nòrmes Ortogràfiques der Aranés (publicadas en 1982) como ortografía oficial para el aranés. En 1999, el Conselh Generau d’Aran aprobó las nuevas Nòrmes Ortogràfiques der Aranés, que siguen las últimas modificaciones adoptadas por el Conselh de la Lenga Occitana para todo el dominio lingüístico occitano. Ambas normas recogen las convenciones ortográficas para el gascón establecidas por el Institut d’Estudis Occitans y, posteriormente, por el Conselh de la Lenga Occitana. De esta forma, la ortografía del aranés es la misma que la del resto de dialectos occitanos, de forma que permite su participación en el fenómeno de recuperación de la lengua occitana.

Aunque los topónimos de Cataluña tienen como única forma oficial la catalana, los topónimos del Valle de Arán tienen como forma oficial la aranesa (según la Ley 1/1998 de política lingüística). Así, los indicadores de los pueblos y los nombres de sus calles están escritos en aranés. Desde mayo de 2001 existe una normativa oficial del Conselh Generau d’Aran que regula el sistema de certificación de los distintos niveles de conocimiento del aranés.

Hay pocas ediciones en esta lengua. Sobresale una publicación semanal dentro del diario Avui.


http://es.wikipedia.org/wiki/Aran%C3%A9s


La Vall d'Aran.La història

La prehistòria i l'antiguitat

L'estudi de la toponímia aranesa sembla testificar que els primers pobladors històrics que han deixat algun rastre foren de tipus mixt cèltic i basc, cosa que també es confirma amb algunes troballes arqueològiques de tombes i altres elements protohistòrics. Polibi, en explicar la marxa d'Hanníbal vers la Península Itàlica, fa esment dels airenosis, poble amb el qual va pactar el capitost cartaginès, que hom creu identificar amb els aranesos.Més tard es creu que el país era ocupat pels garunni, poble esmentat per Juli Cèsar i que es judica que s'estenia fins a l'origen de la Garona, però tot són pures suposicions. En canvi és cosa certa que l'any 72 aC Pompeu va organitzar la civitas Convenarumo Convenae, amb la capital a Lugdunum Convenarum(avui Sent Bertrand de Comenge) i en aquest moment el paguso territori de la Vall d'Aran s'integrà en aquesta organització, la qual va formar part, durant tota l'època romana, de Novempopulània.Durant tot aquest temps la influència romana va penetrar a la Vall, com ho indica la sèrie d'esteles romanes, làpides i altres votius que s'han trobat, la majoria dels quals es conserven a diversos indrets de la Vall. La romanització seria facilitada per l'existència d'una via romana que, procedent de Tolosa, travessava la Vall i pel port de Petrae Albae, ara de la Bonaigua, entrava al Pallars. El nom de Viella ( Vetula) derivaria d'aquesta època, igual que el nom d'Aran, que es creu una evolució fonètica del llatí vallis.


Estela situada en el Camp dels Cremats recordan la pira en la qual van cremar 200 càtars defensors de Montsegur. A sota de la creu cristiana es pot apreciar la creu d´occitània o creu càtara, tant la creu com la llegua d´oc tenem molta relació amb l´Aranès en un altra ocasió posaré alguna referència.

Continuará/to be continued

L´enciclopèdia catalana: http://www.enciclopedia.cat/

2 comentarios:

Anónimo dijo...

hombree... no puedo resistirme a colgar un comentario. Gracias por este homenaje a la diversidad de lenguas y dialectos, al bilingüismo y al interesante aporte afectivo de nuestra lengua materna.
No se malgastaría tanta tinta ni se abusaría del significado de tantas palabras si existiera más gente con esta manera de pensar que tan bien has plasmado.
Ojalá la traducción estuviese al servicio del entendimiento puro entre las personas, pero eso es imposible; de ahí la difícil encrucijada de esta grata labor, pues ni siquiera nos entendemos cuando hablamos la misma lengua.
Aún y así, la traducción es muy divertida.
Saludos y besos, me encanta este post ¿se ha notao mucho? :)

Vicky

Alejandro dijo...

Gràcies Vicky!

un petó per a tu i una "colleja" para tu novio...

mi idea era poder escribir también el texto en aranés, pero no ha podido ser...

un año felicité las navidades en todas la lenguas y /o dialectos del empedrado de las españas;

http://historiesdeviatger.blogspot.com/2006/12/bones-festesfelices-fiestas.html

también fue un pequeño homenaje a las lenguas y dialectos...

saludos,
viatger