Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts, es tocava a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir.
Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer.
Hom recorda que anys enrere en alguns pobles de Catalunya s'acostumava a buidar carabasses o pebrots i se'ls guarnia amb una espelma encesa en el seu interior. Es col·locaven llocs no gaire il·luminats on se sabia que hi passava gent la nit de Tots Sants, per a esporuguir-los, especialment a la canalla. És una pràctica que s'ha perdut.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Castanyada
No hay comentarios:
Publicar un comentario