jueves, 23 de abril de 2009

Bona Diada de Sant Jordi

Figura al Palau de la Generalitat de Catalunya.

Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.

Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades envierinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.

Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assejar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veinat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se'n deiuria sentor satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fer abans.

Creu de Sant Jordi.

La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Mentre, tot el veinat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici.

Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d'aquell monstre.

Entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. El monstre va seguir tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.

El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví. Per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi.

Aleshores, Sant Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.

Text extret del Costumari Català de Joan Amades.



5 comentarios:

Unknown dijo...

Feliz día. No me he enterado de nada. Cuando escribís en catalán os ahorráis la mitad del público habitual :( Traducido, podría haber dicho más al respecto.

Alejandro dijo...

Muchas gracias Drea!

Sobre lo de las traducciones si vas a la etiqueta de relatos en la mayoría que están escritos en catalán digo que si alguien lo quiere en castellano me lo pida y sin problemas lo traduzco, es cierto que esta vez por comodidad y falta de tiempo no lo he traducido (el de la mona de pascua lo puse en las dos lenguas y en más los pondría si dominase más lenguas), si te interesa te lo mando traducido en cuando pueda sin ningún problema.

Pero hay una pregunta obligada y que la hago sin acritud, ¿y si el texto hubiese sido en lengua inglesa u otra lengua de algún escritor, cantante, etc. que admiras, qué hubieras hecho?

Pues fácil el texto lo hubieses puesto en un traductor y la hubieses traducido.

Y ya te digo que lo digo sin querer crear polémica al tema, particularmente soy la persona más bilingüe que pueda haber en Catalunya y soy respetuoso con cualquier lengua y/o dialecto del mundo para mí son muy importantes no las mías, todas, pero a los catalanes se nos apunta siempre "eii que no entiendo",cuando para otras lenguas, acaso más difíciles no se hace.

Pero insisto si me das tiempo te mando la traducción sin problemas.

Saludos,
Viatger.

Unknown dijo...

Hola Viatger!! Jeje, gracias por el ofrecimiento de traducción. Yo soy muy vaga, si no lo entiendo, esté en el idioma que esté, pues paso. Hombre, si está en inglés o francés, a veces lo leo, pero porque SÉ inglés y francés. De catalán, ni idea, y los traductores no los suelo usar. Me encantará saber lo que has escrito.

Montse dijo...

Primero ¡Feliç Diada! un poco tarde, lo siento, es que ayer estuve en el Passeig de Gràcia mirando libros y rosas.
Segundo, Felicitarte, has hecho una entrada preciosa (la foto de Sant Jordi sobretodo), y la leyenda... ni asomo de la que yo escribí.

Ahora, con todos los respetos...
Cuando se quiere transmitir un sentimiento el idioma es lo de menos, después cada cual decidirá si quiere traducírselo o no en función de si le interesa saber el contenido o no.
Todos escribimos en nuestra lengua y para bien o para mal, los catalanes tenemos una y nos gusta expresarnos en esa lengua, es nuestra identidad y forma parte nuestra cultura.
Me duele que exista esa polémica con el catalán, será porque soy catalana posiblemente, pero me duele.
Un beso para tí, amiga Drea.
I un petó per a tú, amic Viatger.

Alejandro dijo...

Gracias, Montse!

También anduve por el centro ayer, pero por la mañana y mediodía, además me pedí fiesta para estar con los pequeños, a mi mujer la rosa de rigor, a los peques les regalé una rosa y un libro (porque como se llevan 18 meses si haces diferencias aparecen los málditos celos...) y a mí me ragalaron un pedazo de tocho de Isaac Asimov que trata sobre la Historia de los descubirmientos científicos ahora solamente me falta tiempo para leerlo...

Un pequeño apunte el texto que he puesto está sacado de un "costumari" (libro que habla de las costumbres de un lugar, ahora no sé cuál sería su traducción al Castellano)de Joan Amades y no mío, ya me gustaría a mí escribir así!

Besos y abrazos, (petons i abraçades)
Viatger.