jueves, 29 de octubre de 2009

Tots Sants i el Dia dels Morts/ Todos los Santos y día de los Muertos.

Os pongo un texto sacado de festes.org, sobre la fiesta de Todos los Santos, originalmente el texto está escrito en catalán, más abajo hago una traducción libre del texto en castellano.

Feliç castanyada/Feliz castañada,
Viatger

Tots Sants i Dia dels Morts
La unió de dos móns
Diferents poblacions, 1 i 2 de novembre

Gravat antic de la festivitat.

La festa de Tots Sants i el Dia dels Morts han conservat en el seu costumari tota una sèrie de celebracions, elements i ritus que provenen de sistemes de creences anteriors al cristianisme. Segons la tradició popular, aquestes dates són el moment de l'any en què s'interrelacionen els dos móns, el dels vius i el dels morts.

Els dies en què es recorda als morts

La diada de Tots Sants, l’1 de novembre, i la dels Difunts, el dia 2, són les dates en què molta gent recorda als seus familiars difunts. Es tracta d'un moment en què tradicionalment hom creu que s'interrelacionen els dos móns, el dels vius i els dels morts. L'1 de novembre, els vius visiten als morts i el 2 de novembre a l'inrevés, els morts visiten als vius. Moltes de les cultures, religions i pobles que habiten el planeta Terra -malgrat algunes sonades excepcions (ortodoxos cristians, jueus i musulmans)- tenen un dia de festa dedicat a record dels familiars avantpassats morts. Aquesta jornada es desenvolupa amb celebracions ritus que presenten una gran riquesa i diversitat de matisos.

A la nostra societat, on els morts han estat venerats tradicionalment com a protectors de la llar, la celebració arriba en un moment de l'any, l´inici de la tardor, en què la natura sembla morir: comença el temps fred, les nits són cada cop més llargues, cauen les fulles dels arbres i la terra sembla esmorteïda.

Si bé és cert que hi ha moments durant l'any en què puntualment recordem als familiars i amics morts durant l'any, les Festes de Tots Sants permeten que aquest moment sigui ben real. Tots Sants és el moment institucionalitzat en què tots, col·lectivament, recordem als nostres difunts.

Moltes poblacions reten homenatge als seus fills i filles més il·lustres, anant a fer una ofrena floral davant la seva tomba. Al cementiri de Montjuïc de Barcelona, per exemple, és costum d'anar a posar flors i netejar les tombes de catalans il·lustres -poetes, artistes, polítics- que hi descansen. Aquest dia, les tombes de Macià, Verdaguer, Salvat Papasseit, Guimerà, Clarà, Prat de la Riba, Josep Maria de Segarra entre d'altres, són visitades, netejades i cobertes amb flors.

La mort es representa amb un esquelet.

El llarg camí de la cristianització

En el món cristià, la festivitat de Tots Sants és una de les més importants de l’any litúrgic i els seus orígens es perden a les profunditats de la història.

El camí que mena a l'Església cristiana a triar el primer de novembre per a aquesta diada comença a principis del segle VII quan el Papa Bonifaci IV va transformar el temple romà del Panteó, que era dedicat a Tots els Déus dels romans, i el consagrà en honor de la Verge Maria i de Tots els Màrtirs cristians. També va disposar que cada any fos celebrada una festa el dia d'aquesta efemèride, el 13 de maig.

Posteriorment, Gregori III va impulsar la construcció d´una capella a la Basílica de Sant Pere dedicada a tots els sants de l'església. Aquest pas es feu en el marc del concili de 731, convocat contra els iconoclastes i en què es referma la festa de tots els sants morts i s'encarrega a una comunitat benedictina que celebri una missa diària en honor seu.

Però la celebració d'aquesta diada l'1 de novembre no apareix fins a l segle IX, a precs de Lluís el Piadós i dels bisbes de les Gàl·lies, i agafa un impuls definitiu quan l'abat de Cluny, sant Odiló, introdueix la festa en tots els monestirs reformats, pels volts de l'any 1000. Va ser el Papa Gregori IV qui va designar el dia 1 de novembre com a data oficial de la celebració i va promoure la institució d´un segon dia de pregàries pels difunts, el Dia dels Morts.

D'aquesta manera és com la festa de Tots els Màrtirs, que es celebrava primer pels volts del 13 de maig, va passar a ser la de Tots els Sants, l'1 de novembre.

L'herència celta

Però encara podem tirar més enrera. No és d'estranyar que aquests personatges demanessin que la festa dels morts es celebrés l'1 de novembre: els seus monestirs eren en zones on els cultes funeraris celtes seguien vigents i exercien una gran importància social. L'abat de Cluny va aprofitar la celebració del dia dels morts a la cultura celta i el va fusionar amb les noves pràctiques cristianes.

El culte als difunts era una part fonamental del sistema de creences dels antics celtes, i encara avui tots els pobles d'arrel cèltica conserven una gran varietat de tradicions relacionades amb el fet de morir. Els celtes, un conjunt de pobles nòmades que basaven la seva subsistència en la ramaderia, creien que el cicle de l'any estava dividit en dos períodes: el temps clar i el temps fosc. El temps clar començava l'1 de maig, amb el floriment de la natura i la sortida dels ramats a pasturar i el fosc l'1 de novembre, coincidint amb l'arribada del mal temps i el tancament dels ramats.
Gravat d´una processó d´ànimes.

L'1 de novembre celebraven les festes del Samain o Samuhin, la festa celta en honor dels morts. Els dies del Samain obrien el període d'obscuritat i es consideraven un "temps fora del temps", entre les dues meitats de l'any. Un moment màgic i especial en què les terres de l'altre món obrien les seves portes i els seus habitants entraven en contacte amb el món dels humans.

Text: Redacció festes.org

____________________________________________


La fiesta de Todos los Santos y el Día de los Muertos han conservado en su costumario toda una serie de celebraciones, elementos y ritos que provienen de sistemas de creencias anteriores al cristianismo. Según la tradición popular, estas fechas son el momento del año en que se interrelacionan los dos mundos, el de los vivos y el de los muertos.

Los días en que se recuerda a los muertos

La fiesta de Todos los Santos, el 1 de noviembre, y la de los Difuntos, el día 2, son las fechas en que mucha gente recuerda a sus familiares difuntos. Se trata de un momento que tradicionalmente se cree que se interrelacionan los dos mundos, el de los vivos y el de los muertos. El 1 de noviembre, los vivos visitan a los muertos y el 2 de noviembre al revés, los muertos visitan a los vivos. Muchas de las culturas, religiones y pueblos que habitan el planeta Tierra -pese algunas sonadas excepciones (ortodoxos cristianos, judios y musulmanes)- tienen un día de fiesta dedicado al recuerdo de los familiares antepasados muertos. Esta jornada se desarrolla con celebraciones/ritos que presentan una gran riqueza y diversidad de matices.

En nuestra sociedad, donde los muertos han estado venerados tradicionalmente como protectores del hogar, la celebración llega en un momento del año, el inicio del otoño, en que la natura parece morir: comienza el tiempo frío, las noches son cada vez más largas, caen las hojas de los árboles y la tierra parece amortiguada.

Si bien es cierto que hay momentos durante el año en que puntualmente recordamoa a los familiares y amigos muertos durante el año, las Fiestas de Todos los Santos permiten que este momento sea bien real. Todos los Santos es el momento institucionalizado en que todos, colectivamente, recordamos a nuestros difuntos.

Muchas poblaciones rinden homenajee a sus hijos e hijas más ilustres, haciendo una ofrenda floral delante de sus tumbas. En el cementerio de Montjuïc de Barcelona, por ejemplo, es costumbre ir a poner flores y limpiar las tumbas de catalanes ilustres -poetas, artistas, políticos- que descansan. Este día, las tumbas de Macià, Verdaguer, Salvat Papasseit, Guimerà, Clarà, Prat de la Riba, Josep Maria de Segarra entre otros, son visitadas, limpiadas y cubiertas con flores.

El largo camíno de la cristianización

En el mundo cristiano, la festividad de Todos los Santos es una de las más importantes del año litúrgico y sus orígenes se pierden en las profundidades de la historia.

El camino que mena a la Iglesia cristiana a escoger el primero de noviembre para esta fiesta comienza a principios del siglo VII cuando el Papa Bonifacio IV transformó el templo romano del Panteón, que estaba dedicado a Todos los Dioses de los romanos, y lo consagró en honor de la Virgen María y de Todos los Mártires cristianos. También dispuso que cada año fuese celebrada una fiesta el día de esta efeméride, el 13 de mayo.

Posteriormente, Gregorio III impulsó la construcción de una capilla en la Basílica de San Pedro dedicada a todos los santos de la Iglesia.Este paso se hizo en el marco del concilio de 731, convocado contra los iconoclastas y en que se reafirma la fiesta de todos los santos muertos y se encarga a una comunidad benedictina que celebre una misa diaria en su honor.

Pero la celebración de esta festa el 1 de noviembre no aparece hasta el siglo IX, a ruegos de Luís el Piadoso y de los obispos de las Galias , cogiendo un impulso definitivo cuando el abad de Cluny, San Odiló, introduce la fiesta en todos los monasterios reformados, alrededor del año 1000. Fue el Papa Gregorio IV quien designó el dia 1 de noviembre como fecha oficial de la celebración y promovió la institución de un segundo día de plegarias por los difuntos, el Dia de los Muertos.

De esta manera es como la fiesta de Todos los Mártires, que se celebraba primero alrededor del 13 de mayo, pasó a ser la de Todos los Santos, el 1 de noviembre.

La herencia celta

Pero aún podemos tirar más atrás en el tiempo. No es de extrañar que estos personajes pidiesen que la fiesta de los muertos se celebrase el 1 de noviembre: sus monasterios estaban en zonas donde los cultos funerarios celtas seguían vigentes y ejercían una gran importancia social. El abad de Cluny aprovechó la celebración del día de los muertos en la cultura celta y la fusionó con las nuevas prácticas cristianas.

El culto a los difuntos era una parte fundamental del sistema de creencias de los antiguos celtas, y todavía hoy todos los pueblos de raíz céltica conservan una gran variedad de tradiciones relacionadas con el hecho de morir. Los celtas, un conjunto de pueblos nómadas que basaban su subsistencia en la ramadería, creían que el ciclo del año estaba dividido en dos períodos: los tiempos claros y los tiempos oscuros. El tiempo claro empezaba el 1 de mayo, con la floración de la natura y la salida de los rebaños a pastar y el oscuro el 1 de noviembre, coincidiendo con la llegada del mal tiempo y el encierro de los rebaños.

El 1 de noviembre celebraban las fiestas del Samain o Samuhin, la fiesta celta en honor de los muertos. Los días del Samain abrían el período de oscuridad y se consideraban "tiempos fuera del tiempo", entre las dos mitades del año. Un momento mágico y especial en que las tierra del otro mundo abría sus puertas y sus habitantes entraban en contacto con el mundo de los humanos.

Text: Redacció festes.org


5 comentarios:

Montse dijo...

Me ha resultado muy interesante y muy oportuna esta información, yo también andaba buscando los orígenes de esta fiesta.

A veces me pregunto porqué algunos vivos están medio muertos y algunos muertos siguen vivos ¡qué paradoja!

Petons i feliç diada de Tots Sants, amb castanyes i panallets!!

Alejandro dijo...

La vida està plena de paradoxes!!

feliç diada també per a tu!

lady k dijo...

Buh! susto o trato? :p
(voy con prisas como siempre, pero de momento me incluyo en el grupo de los vivos :D )

Alejandro dijo...

¡Trato, trato!

De momento me incluyo también en el grupo de los vivos y espero que por mucho tiempo.

petons,
Viatger

Anónimo dijo...

naucil veliko