jueves, 17 de febrero de 2011

Castell d'Ulldecona.

Finestra exterior e interior de la torre quadrada.

Torre circular.


Restes íberes trobades pels arqueòlegs.

Part del mur àrab. Construïen un mur davant i al mig sorra tancat per un altre mur.



A la torre es pujava per aquesta obertura amb un escala de corda.

A la torre quadrada també es pujava per una escala de corda a ecepció del nobles i el reis que els pujaven en plataformes.

L'altre costat de l'entrada de la torre quadrada.




Si us fixeu veureu unes marques a les pedres. Eren per saber quin pedrer les havia fet.

Aquest paisatge és el que es veu des de d'alt de tot de la torre quadrada, si cliqueu la foto i us fixeu bé es pot apreciar el Castell de Peníscola.


Interior església. Fotos: Viatger

El Castell Medieval d'Ulldecona, declarat Bé d'Interès Cultural, es troba situat dalt d'una petita elevació anomenada Puig del Castell que forma part de la Serra Grossa. Aquest conjunt es troba situat al marge esquerre del riu de la Sénia, actual límit político-administratiu entre Catalunya i el País Valencià.
L'àmplia visibilitat i la gran fertilitat i riquesa del terreny han comportat que aquest lloc hagi estat al llarg del temps una zona estratègica del control del territori des de l'època ibèrica fins l'edat mitjana.
Les construccions que conserva íntegrament el conjunt fortificat d'Ulldecona a l'interior són: una torre cilíndrica de dimensions reduïdes, una torre principal de base rectangular que domina tot el conjunt i l'església. També hi trobem dues línies de muralla d'origen àrab amb restes d'intervencions posteriors.
La torre rodona de planta circular i forma troncocilíndrica consta de dues plantes i una coberta plana sobre la qual es disposen merlets de coronament apuntat. A la torre s'hi accedia a través d'una porta elevada situada al primer pis. Mentre que la bibliografia tradicional atribueix la construcció de la torre als àrabs actualment s'argumenta el seu origen cap a la segona meitat del segle XII.
La torre quadrada és un edifici de planta quadrangular de 16x15'5m aproximadament envoltat d'un basament atalussat. Comprèn 3 plantes i un nivell de terrassa d'on en desconeixem el tipus de coronament. L'actual accés a l'interior és a través del talús. La porta original degué de ser però la que es troba a nivell de la tercera planta en aquesta mateixa cara. La planta baixa és dividida en dues estances rectangulars i assimètriques. La segona planta també es troba dividida en dues estances, on es poden apreciar espitlleres atrompetades que ens deixen palès el gruix de la paret. La tercera planta, anomenada Sala Noble, presenta quatre obertures que coincideixen amb els quatre punts cardinals. Dels finestrals destaca a la vessant est "la finestra Coronella", finestra geminada amb acabament trebolat, dividida per una fina columna coronada per una decoració quadrilobulada. Al costat de la porta neix la única escala original que comunica en la terrassa. Referent a la datació de la Torre, l'ornamentació de l'estructura de la finestra de la façana est correspon amb un esquema típic del segle XIII. D'acord amb aquesta cronologia podem datar la construcció de la Torre a mitjans de la primera meitat del segle XIII.
L'Església de Santa Maria dels Àngels es compon d'una nau amb volta de canó de mig punt sobre arcs torals, i l'absis semicircular, està cobert amb una volta de quart d'esfera. La porta és de mig punt dovellada en guardapols i al seu damunt apareixia una rosassa.
En aquest conjunt fortificat del Castell també s'aprecien restes d'altres construccions: dos torres o bastions (d'origen àrab), un seguit d'estances en procés d'excavació i també la zona d'accés original en procés d'estudi. En un dels bastions es va trobar sorprenentment en una excavació recent una figura de bronze representant a Crist Rei. Aquesta peça és única en totes les Terres de l'Ebre i província de Tarragona i s'ha datat del segle XIII per comparació amb altres d'aquesta època.
Els antecedents més antics d'assentament al Castell són d'època Ibèrica (S. V-I). La romanització del territori a partir del segle II a.c. va comportar la implantació de nous sistemes d'ocupació i explotació del territori, provocant l'abandonament del poblat ibèric del Puig del Castell. Després d'un llarg període d'abandonament, el puig del Castell és ocupat en època àrab (S. IX), construint damunt de les restes de l'antic poblat. La conquesta dels territoris més meridionals de Catalunya s'inicia l'any 1148 amb la presa de Tortosa per Ramon Berenguer IV, amb la donació de la major part dels territoris conquerits a les ordes militars que el van ajudar: els Templers i els Hospitalers. La fortalesa sarraïna d'Ulldecona fou concedida l'any 1180 als hospitalers amb l'obligació d'edificar un nou Castell Cristià.
El Castell Cristià i el seu territori va formar part de la frontera catalana amb els sarraïns fins les campanyes de València de Jaume I, iniciades cap al 1230. Al 1222 Guillem Ramon de Montcada concedí la primera Carta Pobla permetent l'edificació de noves vivendes entre ambdues muralles. Fou al 1273 quan Frai Ramon Berenguer, mestre d'Amposta i hospitaler concedí la segona Carta Pobla donant llicència als habitants d'Ulldecona per passar a viure a la vall de la Foia, essent els orígens de l'actual vila d'Ulldecona.
En la desamortització de Mendizábal, el 1836, el Castell passa a mans privades, i a l'any 1986 el venen a l'Ajuntament d'Ulldecona, el qual porta a terme la seva restauració i rehabilitació arquitectònica.




2 comentarios:

Montse dijo...

Interesante este reportaje fotográfico sobre el castillo, es como visitarlo contigo. La fotografía de la ventana desde el interior es preciosa.
Me encanta saber sobre los castillos y creo que los Ayuntamientos o las instituciones hacen bien en reformarlos o restaurarlos para que sigan conservándose, no solo por visitarlos, sino como patrimonio cultural e histórico.

Petons!

Alejandro dijo...

Gràcies, Montse!

Si tienes oportunidad no te lo pierdas ya que es muy interesante la visita, además del arte rupestre.

Petons,
V.