Històries de Viatger: Mosquit tigre

El vol del mosquit tigre

Ja són 16 les comarques afectades per la presència del mosquit tigre

Els experts alerten que aquest dípter arriba per quedar-se i que calen mesures supramunicipals per controlar-lo i minimitzar-ne els efectes

24/07/11 00:00 - Barcelona - Emma Ansola

Cent setanta municipis catalans estan afectats per la presència del mosquit tigre. Des que el 2004 va ser localitzat al municipi de Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, la propagació d'aquest insecte invasor ha anat a més i la seva presència ja afecta hores d'ara 16 comarques. La seva incidència més gran i més problemàtica es produeix en aquells indrets on arriba de nou. Per aquest motiu, el juny de l'any passat es va crear una comissió interinstitucional per a la prevenció i control del mosquit tigre. Eradicar-ne la presència és pràcticament impossible atès que la seva propagació té a veure amb la mobilitat generalitzada dels ciutadans, que són els principals responsables que aquest dípter es dispersi cap a altres territoris.

Fruit del treball de la comissió, es va elaborar el document Estratègia per a la prevenció i el control del mosquit tigre a Catalunya, que recull les dades d'expansió del mosquit tigre així com les actuacions que es duen a terme per minimitzar i prevenir les molèsties que ocasiona aquest dípter. El document també assenyala actuacions que caldria portar a terme per lluitar contra la propagació del mosquit arreu del territori.

Una norma general

Actualment la competència en les actuacions contra el mosquit tigre és municipal, però els experts apunten que caldria valorar la conveniència d'elaborar “una regulació sobre aquest tema d'àmbit més general” ja que es dóna per fet que l'expansió del mosquit tigre cap a altres territoris de l'Estat espanyol es mantindrà al llarg dels pròxims anys. Actualment la presència del mosquit tigre està detectada a Catalunya i el País Valencià. A més a més, de cada 10 deteccions que es fan del mosquit tigre, només 2 corresponen a l'espai públic mentre que la resta es localitzen en espais privats on cal que actuï l'inquilí de l'habitatge.

D'altra banda, el Ministeri de Medi Ambient del govern espanyol ha presentat l'esborrany del catàleg d'especies invasores que actualment discuteixen els experts. La inclusió en aquest catàleg del mosquit tigre permetria disposar de més eines, tant econòmiques, com legislatives, per lluitar contra aquest dípter, explica Roger Eritja, membre de la Comissió Interinstitucional per a la Prevenció i Control del Mosquit Tigre a Catalunya i un dels responsables del Servei de Control de Mosquits al Consell Comarcal del Baix Llobregat, un dels primers ens que va iniciar la lluita contra aquest mosquit. De fet, va ser un altre responsable del servei, Carles Aranda, qui va descobrir aquesta espècie de mosquit a Sant Cugat del Vallès quan formava part precisament d'un projecte europeu de recerca per a la detecció precoç del mosquit tigre a Europa. Aquest dípter va ser descobert el 1894 a Calcuta, a l'Índia, i es va detectar per primer cop a Europa el 1979, a Albània.

Piquen, mosseguen i transmeten malalties
E.Ansola

El mosquit tigre porta en els seu gens la capacitat de transmetre malalties. La transmissió és coneguda des de fa segles, però la ràpida propagació del mosquit tigre i la mobilitat imparable de les persones fa que les autoritats sanitàries hagin extremat les precaucions pel que fa sobretot a la vigilància, i més des que el 2007 es va detectar un brot de febre de Chikungunya a Itàlia i recentment dos casos de dengue a França, el 2010. “És bastant remot que pugui passar però el cert és que ja ha passat dos cops i per tant cal estar alerta”, explica Roger Eritja, del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat.

Catalunya ha elaborat un protocol per a la vigilància i el control davant de possibles malalties tropicals al país. Un protocol que inclou –tal com recull el document Estratègia per a la prevenció i el control del mosquit tigre a Catalunya, elaborat per una comissió interinstitucional–, l'estudi de quadres clínics compatibles per detectar possibles casos i les estratègies que cal seguir per evitar la transmissió de la malaltia a la comunitat.

Cal tenir en compte que el mosquit per si sol no és perjudicial, si bé les picadures en són força molestes i doloroses. El problema esdevé preocupant quan el dípter actua com a propagador de malalties. Perquè això es produeixi, el primer pas és l'arribada d'un viatger al seu lloc d'origen infectat ja pel virus tropical. Si un mosquit el piqués, aquest podria propagar el virus a través de picades successives en altres persones. D'aquesta manera, el 2007 es van infectar de la febre de Chikungunya dues-centes persones a Itàlia en poc menys de dues setmanes arran de l'arribada d'un viatger procedent de l'Índia a un municipi de Ravenna on s'havia detectat la presència del mosquit. Al sud de França, on també s'ha detectat el mosquit tigre, van aparèixer l'any passat casos de persones infectades de dengue que no havien viatjat anteriorment a països tropicals. Precisament aquesta capacitat de transmissió de virus del mosquit tigre l'està estudiant el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CRESA), situat a la UAB, explica Eritja. Amb tot, aquest expert considera que el principal problema del mosquit tigre és la pèrdua de benestar i qualitat de vida de la població afectada i la ràpida propagació d'aquest insecte a causa de la globalització i l'increment del transport de mercaderies. El mosquit tigre es propaga bàsicament per mitjà dels pneumàtics i en productes de jardineria, com el bambú de la sort. El mosquit tigre està estès per Amèrica i Àfrica. A Europa, s'hi ha detectat a França, Bòsnia, Hercegovina, Montenegro, Croàcia, Eslovènia, Hongria, Suïssa, Grècia, Holanda i Alemanya.

Reduir la presència del mosquit tigre i prevenir les picades és a hores d'ara objectiu de les administracions. Un recent estudi liderat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona demostra que, amb un conjunt de mesures preventives –com ara la reducció dels punts d'aigua estancada en patis i jardins, l'aplicació d'insecticides contra les larves i la neteja dels espais públics d'escombraries–, s'aconsegueix reduir el nombre d'ous en les àrees tractades, a diferència dels indrets on no es fa res.

Darrera actualització ( Diumenge, 24 de juliol del 2011 00:00 )