¿Luchamos o no?/Lluitem o no?

Las cotas de surrealismo que me rodea últimamente son impresionantes; el malo es malísimo, el bueno mira para otro lado y el que podría hacer alguna cosa está cansado de luchar porque ya no le quedan fuerzas o eso cree.
El miedo está calando hasta los huesos en los ámbitos laborables, se pueden ver sus efectos, las excusas para no luchar las de siempre; es que tengo hij@s, la hipoteca, la suegra ( no sé qué pinta la suegra, pero conozco gente que la pone como excusa), el coche en la puerta que vale mucha pasta (vale más aún el aparato de radiomp3doublesorrundd (¿?)), el dinero (¡maldito dinero!). ¿Acaso nuestros padres en su época no tenían estos problemas?, creo que tenían más problemas y más graves, también tenían familia (numerosa), hipoteca, etc.
La lucha de nuestros padres (y madres, of course, que nadie se ofenda) nos llevó a las condiciones laborales que actualmente tenemos (sin contar la última reforma laboral). A nuestra generación le tocaría mejorarlas, aunque nos vemos en la obligación tan solo de mantenerlas porque si no espabilamos lo perderemos prácticamente todo.
El miedo está calando hasta los huesos…eso sí el sábado hay fútbol, ¿no? Qué sociedad.

 _______________________________________________________

 Les cotes de surrealisme que m'envolta últimament són impressionants; el dolent és dolentíssim, el que és bo mira  a un altre costat i el que podria fer alguna cosa està cansat de lluitar perquè ja no li queden forces o això creu.
La por està calant fins als ossos en els àmbits laborals, es poden veure els seus efectes, les excuses per no lluitar les de sempre; és que tinc fills/filles, la hipoteca, la sogra ( no sé què pinta la sogra, però conec gent que la posa com a excusa), el cotxe a la porta que val molta pasta (val més encara l'aparell de radiomp3doublesorrundd (?)), els diners (maleïts diners!). Per ventura els nostres pares en la seva època no tenien aquests problemes?, crec que tenien més problemes i més greus, també tenien família (nombrosa), hipoteca, etc.
La lluita dels nostres pares (i mares, of course, que ningú s'ofengui) ens va portar a les condicions laborals que actualment tenim (sense comptar l'última reforma laboral). A la nostra generació li tocaria millorar-les, encara que ens veiem en l'obligació només de mantenir-les perquè si no espavilem ho perdrem pràcticament tot.
La por està calant fins als ossos…això sí el dissabte hi ha futbol, no? Quina societat.