viernes, 16 de marzo de 2012

Teresa Pàmies i Bertran

 Tret de la viquipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/Teresa_P%C3%A0mies_i_Bertran

Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, 8 d'octubre de 1919[2] - Granada, 13 de març de 2012[2][3]) fou una escriptora catalana, filla del dirigent marxista Tomàs Pàmies.

 Biografia

Ingressà a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC), el 1937, on tingué un paper actiu en la seva direcció, en la creació de l'Aliança Nacional de la Dona Jove (1937-1939) i en el butlletí Juliol. Després de la Guerra Civil Espanyola hagué d'exiliar-se a França i més tard passà a Cuba, a la República Dominicana, i finalment a Mèxic, on fixà la seva residència. Ingressà a la Universitat Femenina, on estudià Periodisme (fins llavors havia estat sempre autodidacta). El 1947 deixà Mèxic per anar a Belgrad, on treballà a la ràdio, tasca que continuà després a Radio Praga, on fou redactora de les emissions en castellà i català. Des de l'exili també col·laborà a les revistes catalanes Serra d'Or i a Oriflama. El 1971 tornà a Catalunya i es dedicà a la literatura. Va seguir col·laborant en diversos mitjans de comunicació com el diari AVUI, des dels seus inicis l'any 1976 i fins el 2009; a la revista Presència i a Catalunya Ràdio. Alguns dels seus articles es van recollir en els llibres Opinions de dóna (1983) i La vida amb cançó. Cròniques radiofòniques (1999).
Es casà amb Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC. És mare del també escriptor Sergi Pàmies. Les seves obres tenen un fons autobiogràfic. També ha escrit una biografia en castellà de Dolores Ibárruri (Mèxic, 1975). El 1984 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi,[4] el 1997 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona, el 2001 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la màxima distinció literaria en català, i el 2006, el Premi Manuel Vázquez Montalbán.


Obres

  • Testament a Praga (Premi Josep Pla de narrativa, 1970), en col·laboració amb el seu pare.
  • Quan érem capitans (1974)
  • Va ploure tot el dia (1974)
  • Quan èrem refugiats (1975)
  • Si vas a París papà... (1975)
  • Gent del meu exili (1975)
  • Gent de la vetlla (1975)
  • Los que se fueron (1976)
  • Dona de pres (1975)
  • Amor clandestí (1976)
  • Aquell vellet senzill i pulcre (1977)
  • Vacances aragoneses (1979)
  • La chivata (1981)
  • Memòria dels morts (1981)
  • Aventura mexicana del noi Pau Rispa (1982)
  • Matins d'Aran (1982)
  • Rosalia no hi era (1982)
  • Busqueu-me a Granada (1984)
  • Segrest amb filipina (1986)
  • Praga (col. "Las ciudades". Ed. Destino) (1987)
  • Primavera de l'àvia (1989)
  • Jardí enfonsat (1992)
  • Coses de la vida a ritme de bolero (1993)
  • Nadal a Porto (1994)
  • La filla del Gudari (1997)
  • La vida amb cançó: cròniques radiofòniques (1999)
  • Estem en guerra (2005)
  • Ràdio Pirenaica (2007)

Enllaços externs

 Referències
  1. «L'escriptora Teresa Pàmies mor als 92 anys». 324.cat, 13 de març de 2012. [Consulta: 13 de març de 2012].
  2. 2,0 2,1 «Teresa Pàmies i Bertran». Enciclopèdia Catalana, 13 de març de 2012. [Consulta: 13 de març de 2012].
  3. «Mor l'escriptora Teresa Pàmies als 93 anys». Ara.cat, 13 de març de 2012. [Consulta: 13 de març de 2012].
  4. DECRET 342/1984, de 16 de novembre, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

No hay comentarios: