Vull tornar al meu planeta

Un del records més macos de la meva infància van estar quan anava a la piscina a l’estiu. No obstant un dia ben solejat vaig preguntar-li a la meva germana si es podia banyar i, vés per on, va dir-me que no podia perquè tenia “la Cosa”, collons! “La Co-sa”, la meva fèrtil imaginació infantil va pensar que la meva germana portava a dins des d’un drac fins a una malaltia incurable (sense saber exactament a aquella edat què era incurable).

Als responsables adults d’allà els vaig preguntar perquè no podia banyar-se, m’amoïnava molt que no ho pogués fer, i la contestació va estar que la meva germana per fi era una dona..., ostres, ostres, ostres, i abans què era?, un llangardaix? Portava un embolic de cal déu, però el pitjor va estar quan vaig assabentar-me que la meva cunyada sí que es banyava, encara que tingués “la Cosa”, perquè portava un Tampax (una altra pregunta, algú em pot explicar-me què és això?), però la més vella i adulta que es suposava que sabia més que ningú va expressar que posar-se el Tampax a allà (ja hi som, on és allà?) no era una cosa natural. A aquestes alçades res em semblava natural, ni la Cosa, ni el Tampax ni els misteris de què ningú parlés amb claredat, d’altres adults quan els preguntaves deien “són coses de dones”,d’acord, però què coses i què és la Cosa...

Tanmateix la traca final va estar quan una noia que anava molt a la piscina va explicar-nos que un dia va banyar-se i va quedar-se en estat. A mi totes aquestes dades em marejaven no pensava que poguessin haver alguna cosa més que clor i aigua a la piscina, també hi havia nadons diminuts, quin horror!

Des de llavors he cregut que no sóc d’aquest planeta perquè no entenia res del que m’envoltava, que uns extraterrestres van deixar-me i van marxar, ara de gran no us penseu que m’assabento més, continuo de forma semblant, el món em sembla “la Cosa” més surrealista, així doncs si llegeixen això els extraterrestres que van deixar-me en aquest indret, si us plau torneu-me al meu planeta, gràcies.