sábado, 10 de julio de 2010

Una mani de tots (Diari El 9 nou, 09/07/10)

D’una cosa que a mi m’agrada molt, que és quan en un mateix lloc hi conviuen avis, pares i néts, ara en diem actes intergeneracionals. Hi hem posat un nom important perquè els canvis socials fan que poques vegades ens ajuntem els de tres generacions, hi ha poques coses que ens uneixen.

La mani d’aquest dissabte serà una activitat intergeneracional, que vol dir que hi haurà avis, pares i fills. És una decisió important, portar els fills a una mani. Perquè decideixes per ells. Perquè crec que s’ha de fer si entens que els estàs transmetent un missatge, estàs invocant a les arrels. Però per a mi, en aquest cas, és una decisió molt fàcil de prendre. Cap dubte. Hi hem de ser tots. És bàsic. Una de les feines més importants quan eduques, quan encarriles les criatures, és saber distingir l’essencial de l’accessori. Quan una feina és donar exemple.

I a mi el meu pare i la meva mare m’han ensenyat bàsicament a valorar la dignitat i el respecte, a saber notar quan et trepitgen, i a trobar tot el coratge per plantar cara quan ho fan.

I sé que un dels meus encàrrecs és transmetre als meus fills el que els meus avis van transmetre als meus pares i ells a mi: bàsicament qui sóc, on vaig, en què puc ser flexible, i en què toquen el moll de l’os, els drets elementals, com per exemple la capacitat de decidir, la llengua, la voluntat de ser. Per això no he tingut cap dubte que a la mani de demà hi hem de portar els nens, i fer-ho amb alegria, amb optimisme, amb ambició, en positiu, ensenyant-los a somiar, i recordant-los que un somni és una cosa massa important com per delegar-la. Una cosa massa important com per deixar-te acovardir. Una cosa massa important com per tornar-te pragmàtic, tacticista. Una cosa que no admet dimissions, ni matisos, ni ara no em ve de gust perquè fa calor o noséqui ha dit noséquè. Pels somnis hi hem de lluitar tots cada dia, ens hem d’arremangar cada dia. Somiem, doncs, i fem-ho ben desperts, perquè aquest no és un bon moment per adormir-nos. Se’ns està girant, i ja fa dies, molta feina.

CARLES CAPDEVILA / PERIODISTA

http://www.carlescapdevila.com/?p=3130

No hay comentarios: