miércoles, 15 de diciembre de 2010

EL FUTUR DE L'ESPÈCIE HUMANA (1): D'ON VENIM per Eudald Carbonell

M’agrada anar del que és general al que és particular. Estic convençut que cal saltar del passat al present per entendre el futur, i que cal decidir el nostre futur per buscar suport en la memòria del sistema, que ha emergit en el passat, i d’aquesta manera actuar més racionalment.

El temps ha organitzat l’atzar i aquest ens ha donat capacitat de conèixer i pensar. És per això que ara hem d’actuar amb lògica, per tal que l’evolució no ens sorprengui i, com a conseqüència, no siguem capaços de reaccionar a la nostra pròpia acceleració com a humans.

Després de pensar-hi molt, ens hem adonat que no hi ha coevolució biològica i cultural, sinó evolució integrada, i ara ens hem de capacitar per trobar les lleis que ho expliquin. Només d’aquesta manera podrem esdevenir humans, tal com suposo que volem tots. Ens queda molta recerca per endavant.

L’evolució biològica és una de les més importants singularitats de l’espai-temps. És un procés d’emergències, estasis, canvis i extincions. Queda clar que aquest sistema, com qualsevol dinàmica còsmica, no s’atura. Nosaltres, els primats humans, com també els altres organismes vius del planeta, som producte d’aquesta singularitat. Les lleis de la termodinàmica i la selecció natural han actuat de manera que els espècimens vius que avui som aquí siguem la conseqüència del patrimoni genètic que els nostres avantpassats ens van poder deixar, per contribuir de manera específica a generar nova vida.

Pensar i viure en una societat en què tot sembla aparentment aturat és pensar en un univers fred i idealista, que no té res a veure amb el propi procés evolutiu. L’evolució genera múltiples formes de vida; és la responsable de la biodiversitat del planeta, i aquesta és sotmesa a mutacions i canvis, ja que els organismes se seleccionen segons la seva aptitud per sobreviure i reproduir-se. Si bé aquest és el procés basal, hem d’afegir que les catàstrofes provocades per l’entrada a la biosfera de cossos exoterrestres tenen una gran influència en la desaparició i emergència de nous organismes al planeta.

La vida, doncs, està condicionada, i a vegades determinada, per l’atzar.

Emulant la visió de Voltaire sobre el macromegues, formem part del planeta Terra i del sistema solar, però també de l’univers. Alhora, estem constituïts per una estructura pluricel·lular: molècules i bases nitrogenades estructuren el nostre ADN, el micromegues com diria l’il·lustrat.

Situar-nos evolutivament com a espècie ens pot ajudar a entendre què som i d’on venim. Però, sobretot, el que ens pot ajudar més és saber que volem esdevenir humans. És important conèixer què desitgem construir en el futur i com volem continuar humanitzant-nos; això ens pot permetre prendre les decisions que ens poden fer més humans.

En el començament d’aquest tercer mil·lenni, la nostra espècie haurà de prendre decisions de gran transcendència. La situació en què es troba l’Homo sapiens és preocupant. La incapacitat que tenim de generar equilibri econòmic i territorial, com a conseqüència de l’augment de les diferències entre pobres i rics, de l’increment demogràfic exponencial, del consum també exponencial de primeres matèries i d’energia, i de l’acceleració de la tendència al canvi climàtic a causa de l’efecte dels gasos hivernacle per la crema de combustibles fòssils, condueix la població humana cap a un cul-de-sac si, com he plantejat, no prenem decisions d’espècie.

Fragment extret de la lliçó inaugural del curs acadèmic 2010-2011 de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que vaig pronunciar el passat 28 de setembre.

No hay comentarios: